Institut Cirviànum (Torelló) - 16-17 Jahre Alt
CONVERSEM AMB EN SAM
El passat 9 de desembre, el nostre grup de Cinema en curs va anar a conversar amb una persona que va migrar de Jamaica fa molts anys i que es va fer molt amic dels avis de la Judit, una de les nostres professores. Vam decidir parlar amb ell perquè tant la Judit com els seus pares el coneixen molt i li tenen molta confiança. La trobada va tenir lloc a la casa on antigament hi havia la botiga dels avis de la Judit, un lloc que en Sam solia visitar sovint perquè ell vivia a la casa del costat quan va arribar a Torelló l’any 1971.
Quan vam arribar allà, tots ens van rebre amablement i els directors van començar a pensar on duríem a terme la conversa. En escollir el lloc perfecte, vam col·locar el trípode, la càmera i l’equip de so ii vam preparar l’espai. Seguidament vam enquadrar el pla fent servir un membre del nostre grup com a model i vam distribuir on seurien els conversadors de manera que en Sam no es sentis incòmode amb tot l’equip i de tal manera que no mires directament a càmera. En tenir-ho tot preparat vam començar la conversa. Ens va sorprendre com, tot i els anys que havien passat, recordava perfectament moltes anècdotes viscudes amb la família de la Judit. Ens va explicar que, quan era jove, la botiga dels avis era un punt de trobada per a molta gent del barri, i per a ell s’havia convertit gairebé en una segona casa.
A mesura que avançava la conversa, ens va anar compartint fragments de la seva vida: el seu viatge des de Jamaica, l’adaptació i, sobretot, els vincles que va anar creant aquí. Tot l’equip estava atent a la conversa, compromès en ajudar i feia la feina que li tocava en tot moment.
Un dels instants més especials va ser quan li vam mostrar algunes fotografies antigues que teniem de la botiga. Cada imatge li feia recordar tots els moments que va viure allà.
Després de conversar amb ell i parlar una estona, una part del grup es va decidir on es faria el retrat instal·lat d’en Sam i amb tot l’equip ho vam dur a terme al jardí de la casa.
Va ser molt bonic tot plegat, ara sabem moltes més coses de Torelló i la seva vida gràcies a aquesta conversa.